dimecres, 5 de març del 2008

Raó 22: Fins i tot amb Zapatero correm un risc permanent de perdre la nostra llengua.





Hi ha molts polítics espanyols (i no només del PP) que lluiten per aconseguir que a Catalunya sigui possible estudiar en llengua castellana. Amb la qual cosa aquests nens (com va ser el cas durant l’època anterior a la de la immersió) només parlarien castellà. I amb la qual cosa s’agreujaria la situació que patim avui dia a Catalunya: els catalans parlem dues llengües, els castellanoparlants acostumen a parlar-ne només una per que saben que nosaltres estem obligats a aprendre la seva.
La inversió ha ajudat una miqueta a millorar aquesta precària i fràgil situació de la llengua autòctona del nostre país.
Més d’una vegada he topat amb castellanoparlants que neguen que el català estigui en perill d’extinció. Nosaltres sabem que les xifres no enganyen. El català ha reculat en molts camps. I ens titllen de feixistes per aplicar lleis de protecció lingüística que a qualsevol petit país normal són la cosa més normal del món. A Bèlgica mai un polític criticaria que a Flandes les escoles estatals hagin de ser en llengua flamenca.
El territori, igual que a Suïssa, està dividit en zones lingüístiques. I cada zona lingüística té únicament una sola llengua oficial, la llengua autòctona del territori.
A Bèlgica està permès fundar escoles privades en qualsevol idioma, igual que a Catalunya. Però l’idioma oficial a Flandes és només el flamenc, i no el flamenc i el francès. I les escoles estatals són exclusivament en llengua flamenca, i ningú els titlla de feixistes.

La situació de la llengua flamenca és molt diferent que la nostra. Els flamencs no tenen la necessitat de protegir amb lleis l’etiquetació i retolació en llengua flamenca. No tenen un 30 % de francoparlants en el seu territori, i a les zones on hi ha una barreja els walons i els flamencs viuen en una situació d’apartheid voluntari. Els flamencs no compren en botigues franceses, els walons no compren en botigues flamenques. Us imagineu què passaria si cap català comprés productes etiquetats en castellà o comprés en una botiga on se l’atengués en castellà?


La situació del francès al Quebec s’assembla més a la situació del català. Han hagut de prendre mesures per que sinó les empreses farien com a Catalunya: saben que els canadencs del Quebec entenen perfectament l’anglès i passen d’etiquetar en francès.
La gent del Quebec té una conducta més com la nostra: “Si en una botiga em parlen en anglès, no passa res, jo ja els entenc i parlo la seva llengua”. Això és molt noble, pacífic, però pèssim per salvar la pròpia llengua en perill d’extinció.
Al Quebec, a més, tenen molts estrangers que només parlen anglès. Igual que a Catalunya tenim molts estrangers que només parlen castellà. Al Quebec per això han hagut de fer una llei lingüística de protecció. La llei obliga a les empreses, als botiguers, als restaurants a etiquetar en francès. Per que sinó el francès desapareixeria del Quebec.

Està cada dia més clar la majoria de polítics espanyols voldria que a Catalunya es pogués viure plenament en castellà. I això és un perill constant per la nostra llengua. La nostra política lingüística no és pas cap perill per la desaparició de llengua castellana. Però aquells que volen que a Espanya (i també a Catalunya) es pugui viure en castellà, veuen la nostra política com un perill. No entenen que seria com demanar als Flamencs que es pugui viure a Flandes en Francès. O com forçar als Suïssos a aprendre i emprar l’alemany. (Això sí que sona a feixisme).
Ara per ara els catalans estem obligats a aprendre una llengua que no és la nostra. I això ells ho veuen com normal (i crec que molts catalans també ho veuen com normal). Jo no ho veig com normal. Això és fruit de la imposició de la llengua castellana en territori de parla catalana.
Sóc del parer que la única manera d’eliminar aquests constants atacs cap a la nostra política lingüística és la independència.
No hi veig cap altra solució.


la informació en neerlandès prové de:
http://www2.vlaanderen.be/taalwetgeving/taalgrens_en_taalgebieden.html