dimecres, 23 de setembre de 2009

Raó 32: Única manera de poder tenir 500 revistes en català


La imatge que veieu aquí serà realitat en qualsevol botiga de revistes quan tinguem un estat propi. Per ara ficció i si ens quedem sota Espanya mai es farà realitat.

Matant el temps per l’aeroport de Barcelona vaig entrar en una botiga de revistes. Hi havia centenars de revistes de tantes coses. I és que per cada aspecte de la vida hi ha alguna revista. Per xafardejar com viuen els rics, per xafardejar lo malament que ho passen els pobres, per viatjar, per quedar-se a casa, per cuinar, per cuidar-se el cos, per treballar, per a practicar esports, etc.
Tot cercant revistes en la meva llengua materna em vaig adonar que, malgrat hagin passat 30 anys de democràcia no avancem. El 99,9% de les revistes que veia eren en llengua espanyola. En català només en vaig trobar dues. Vaig preguntar a la caixera si em sabria dir quantes revistes venien en aquesta botiga però no m’ho va poder dir vaig fer una foto amb el mòbil i me’n vaig anar. Havia descobert una nova raó per a voler la independència de Catalunya.
I és que viatjant a països independents igual de petits que Catalunya i fins hi tot amb menys habitants que Catalunya es pot veure clarament que aquests països sobirans sí que tenen major part de les revistes en la llengua autòctona, malgrat només hi hagi 4 o 5 milions de lectors.
Tot arribar a Amsterdam vaig cercar per Internet quantes revistes en llengua neerlandesa es fan en aquest estat sobirà, que s’independitzà d’Espanya el 1581, i tingué un auge econòmic, polític i cultural després d’esdevenir un estat sobirà, durant els segles XVII i XVIII.
A Holanda només (sense comptar Flandes), hi ha unes 1859 revistes. Totes en llengua neerlandesa. Holanda és un país amb 16 milions d’habitants, amb una superfície una mica més gran que Catalunya. Per a nacionalitzar-se a Holanda és obligatori dominar la llengua neerlandesa, cosa que a Catalunya, mentre siguem sota Espanya mai podrem fer.
Cercant per Internet he comptat que a Suècia hi ha unes 460 revistes. Totes en llengua Sueca. Suècia té una superfície molt gran, però només 9 milions d’habitants. També a Suècia la llengua autòctona és obligatòria. No només per a nacionalitzar-s’hi. La llengua sueca és obligatòria si vols obtenir un permís de treball a Suècia. El govern suec així ho demana. Per a treballar a Suècia és obligatori dominar la llengua sueca.
A Catalunya la situació lingüística en el món comercial està lligada de cap a peus a la divisió mercantil en la qual les multinacionals ens posen. Totes les grans marques de productes ens consideren com a part del mercat espanyol. Totes ignoren que la llengua materna de milions d’Espanyols no és l’espanyol. Amb la qual cosa, després de 30 anys de democràcia no hem avançat. I mentre siguem part de l’estat Espanyol no avançarem. El món ens veu com a espanyols i no hi ha res a fer. Al govern espanyol, com ja sabem, ja li va bé. I les grans marques de revistes fan el mateix. Saben que els catalans dominem perfectament la seva llengua i si a sobre nosaltres comprem les seves revistes en llengua castellana per què traduir-les al català? En part la culpa la tenim nosaltres. Ja ho he dit varies vegades, si els catalans no compréssim res en llengua espanyola, (cosa que per tal de salvar la nostra llengua no ho hauríem de fer) en un tres i no res tot estaria en català.
El fet és que quan Catalunya sigui un estat independent les multinacionals i també les grans editorials de revistes veuran automàticament com un mercat diferenciat. Gairebé sense fer cap esforç, a Catalunya la llengua catalana serà la llengua A i no pas la llengua B com ara.
I en pocs anys tindrem centenars de revistes totes en català. Això donarà un impuls a la llengua increïble. Les revistes desenvolupen argots especialitzats que avui dia al català són absents. Una llengua, per viure i desenvolupar-se sanament, s’ha de desenvolupar en tots els àmbits de la societat, en totes les capes de la societat, i a Catalunya, per no tenir un estat propi això no passa. En molts àmbits només la llengua espanyola hi és present, i en el món revister malauradament això també és el cas. Necessitem un estat per a acabar amb aquesta situació de subdesenvolupament i mentre estiguem sota Espanya això romandrà impossible.
Un exemple ben senzill. Una revista per a pescadors en català incorporarà una serie de mots en català que ara no sabem ni que existeixen. O un altre exemple, com es diuen les parts d’un motor d’un cotxe en català? N’estic segur que la gran majoria de catalanoparlants fan servir mots en llengua espanyola, ja que ni les revistes ni les etiquetes dels productes estan en català. I aleshores es produeix aquest buit lingüístic en l’argot de pescadors o de mecànica d’automòvils i sents la gent dient coses com “vaig haver de canviar l’embrague”.

No cal dir que països com Noruega (que s’independitzà de Suècia el 1905 i ara té només 4,5 milions d’habitants) o ara Finlàndia (que s’independitzà de Rússia el 1917 i només té 5,2 milions d’habitants), no tindríen revistes en llengua pròpia com tenen ara si encara fossin províncies de Suècia i Rússia respectivament. Està clar que el tenir un estat crea una automàtica protecció de la llengua de l’estat, per molt petit que aquest sigui, i que el món comercial s’adapta automàticament a la situació.

3 comentaris:

Pep Cistell ha dit...

Miquel, impossible explicar-ho millor.
Un deu com sempre.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Gràcies Pep!
Salutacions.

Manel des de l'Exili ha dit...

Excel·lent treball Miquel
Endavant les Atxes!!